El barri del Poblenou és una realitat històrica que, igual que altres barris de la ciutat de Barcelona que, abans del pla Cerdà, eren pobles independents de la ciutat o formaven part d’ell: Gràcia, Sants, Sant Andreu, etc.. Poblenou ha hagut de conviure al llarg del S.xx i S.XXI amb la realitat del creixement urbanístic de la ciutat de Barcelona i el seu model de desenvolupament. Era un barri pertanyent al poble de Sant Martí dels Provençals (actual districte barceloní), originari de l’any 1989.

La ciutat ha anat ampliant-se i transformant-se en el temps, abastant pobles i barris, modificant el teixit social i econòmic independent de cada zona imposant un model urbà de reforma, millora i revitalització, i alhora també de consum, turisme i creixement, provocant una situació de pèrdua d’identitat, gentrificació i desarrelament. Malgrat això, es conserven encara un important testimomi patrimonial urbà, i també un teixit social basat en l’associacionisme.

Respecte a l’anàlisi sobre la localització i distribució d’espais públics a l’àrea del Poble Nou, 22@ i el seu entorn, destaquen tres grups principals: els tres sistemes lineals de parcs i espais lliures del front litoral, al llarg d’avinguda Meridiana i al llarg de la Diagonal; els parcs i espais públics que es distribueixen entre els barris en la part central entre la Gran Via i el front litoral; i el sistema de rambles, carrers per als vianants i de prioritat invertida que tenen presència en zones del centre històric de Poble Nou, eixos viaris o superilles.

Per la seva banda la concentració de parcs i espais públics lligats al capdavant i passeig marítim, són els Parcs del litoral dels Jocs Olímpics de Barcelona’92: el de Carles I, el dels Cascades, el del Port Olímpic, el de la Nova Icària i el del Poblenou. A aquests s’han anat agregant al llarg de la Diagonal, el Parc Central de Poble Nou, de Diagonal Mar i del Fórum. Respecte a l’eix de Meridiana es localitzen diversos parcs i buits urbans en els quals apareixen el Parc de l’Estació del Nord, els entorns del Auditori, TNC, els parcs de Glòries i el Clot.

En quant als espais públics i parcs dins de la trama urbana, es troben distribuïts places, parcs, centres de illa i alguns buits i instersticis. Parcs i jardins, destaca que en el Districte de Sant Marti existeixen 12 parcs urbans: Garcia Fària, Jardins de Miquel Martí i Pol, Parc del Centri del Poblenou, el parc dels Auditoris Pl Fòrum, Jardins del Clot de la Mel, Parc de Diagonal Mar, Parc de Carles I, Av Icària, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou, Parc del Port Olímpic, Parc de Sant Martí, i Parc del Clot.

El mapa temático de la distribució dels espais comercials, contraposa dues categories principals. D’una banda el comerç de les grans superfícies composada per hipermercats i supermercats, i per una altra, el comerç que té a veure amb la xarxa de proximitat, que reuneix comerços de consums alimentaris i no alimentaris quotidians.

La xarxa de grans superfícies, es distribueix de forma areal respecte a l’àmbit d’estudi en una taca que s’estén pels barris Vila Olímpica, Parc i la Llancuna del Poble Nou, el Poble Nou, Diagonal Mar i Front Marítim i el veí barri del Besòs i el Maresme. Quedant exclòs d’un ús comercial de gran grandària Provençals del Poble Nou.

La xarxa de comerç de proximitat en contrast es distribueix a través d’eixos, en extensió en malla o en punts més o menys distribuïts estratègicament. En tot el mapa s’observen eixos comercials sobre carrer Marina, carrer Badajoz, carrer Perú-Uruguai, Rambla Prim, i avinguda Diagonal. Mentre que hi ha concentracions en malla en Poble Nou a l’entorn dels eixos principals de la Rambla de Poble Nou i el carrer Maria Aguiló.

Les altres localitzacions de comerç van distribuïdes sense fer grups, i es pot constatar que hi ha molt pocs comerços en Provençals de Poble Nou. També tant l’eix de Pere IV –excepte a la zona central-, com el front marítim presenten molt poc comerç, fet que fa que tinguin molt poca vitalitat urbana en les seves plantes baixes.

El mapa de distribució de centres educatius ens mostra que:

- Hi ha 7 instituts a la zona d’estudi. Vinculats a les zones amb major densitat de població. Concentració al barri del Poblenou, distribució espacial irregular.
- Hi ha escoles bressol i primàries més abundants i distribuïdes (45 en total).
- Hi ha tres sistemes, front i ajusto Vila Olímpica, eix Rambla Poblenou i eix Gran Via + Rambla Prim.
- Hi ha grans buits en el Parc de la Llacuna i en Provençals.
- Hi ha 6 Sales d’estudi/biblioteques. Absència a la franja nord-est del Districte.

Es detecten pels menys cinc agrupacions, una més gran i central en correspondència del centre històric del Poble Nou, una altra a la zona de la Vila Olímpica, una més petita en el Parc i la Llancuna del Poble Nou, un eix vinculat a l’eix del carrer Perú, i finalment una altra agrupació entorn de la Rambla Prim i el Besòs. Es mostra una escassetat d’espais educatius tant a la zona interior en la qual es troben els límits entre els barris La Llacuna, La Vila Olímpica i el Poble Nou, com a l’interior de Provençals de Poble Nou. Les zones millor servides d’Instituts i de major i varietat d’oferta de centres són el Poble Nou, la Vila olímpica i el Besòs, mentre que el Parc i la Llacuna de Poble Nou i Provençals de Poble Nou tenen en la seva majoria centres d’educació primària. Val la pena destacar la conformació en taca que s’estén per Poble Nou, i el potencial que té de connectar les altres agrupacions així com la major presència d’Instituts, com també, la llegibilitat de l’eix de carrer Perú en Provençals de Poble Nou. Fet que contrasta amb la qualitat ambiental d’aquest ampli carrer caracteritzat pel pas de cotxes que es desplacen a alta velocitat.

Quins són i on és localitzen? Quins patrons de distribució i interacció tenen? Quins són de ciutat, quins de proximitat? Com és distribueixen en el 22@ els activitats flotants? Els mapes agregats destinats a la representar la distribució dels espais de les activitats flotants i les activitats quotidianes, contraposen dues formes de viure els barris, a partir de d’una banda, la selecció d’espais que poden atreure a visitants o treballadors, i per un altre, d’identificar un conjunt d’activitats associades a la vida diària dels residents.

Fent referència a les activitats flotants, i els patrons de distribució que ens mostra, podem identificar una estructura on s’observa, un repartiment d’hotels de 3, 4 i 5 estels, en dos àmbits principals, en el Parc i la Llancuna del Poble Nou i la Vila Olímpica, i Diagonal Mar i Front Marítim.

En Poble Nou i en Provençals de Poble Nou, els hotels seran més escassos. Mentre que la distribució d’espais de comerç i oci serà repartida de forma agrupada en Poble Nou, i en localitzacions entorn de la Vila Olímpica, el Parc i la Llancuna del Poble Nou i en Diagonal Mar i Front Marítim.

Les activitats de proximitat amb serveis tals com a comerç de barri, bars i espais d’oci. En relació a espais tendents a protegir la residència i vida de barri, mostra una estructura que es reparteix espacialment de forma estesa al centre de Poble Nou; per la Vila Olímpica i el Parc i la Llancuna del Poble Nou; i en el perímetre de Provençals de Poble Nou, quedant aquesta zona amb molt poca vida urbana.

Quins són i on es localitzen? Quins patrons de distribució i interacció tenen? Quins són de ciutat, quins de barri? Quins són i on es localitzen els centres escolars? Quins equipaments generen sinergies amb els centres escolars? Amb la finalitat d’establir una síntesi de la distribució dels equipaments en l’àmbit d’estudi, s’ha realitzat un mapa que ens permet visualitzar a partir d’una valoració jerarquitzada i amb diferents pesos comparatius, una estructura de proximitat i de correlació d’usos col·lectius i serveis comunitaris, educatius, culturals i d’oci, esportius, institucionals, assistencials i entitats socials.

La correlació o sinergia entre equipaments de ciutat i barri, i sobretot el paper d’aquells usos escolars que tenen el potencial de generar vitalitat en els seus entorns, ens mostra que almenys hi ha tres patrons de distribució: un de principal molt conformat, interconnectat i consolidat, localitzat en coincidència amb l’el centre històric de Poble Nou, caracteritzat per la mescla d’equipaments de divers tipus i la presència de molts centres escolars.

El segon correspon és un patró desagregat, entre els barris la Vila Olímpica i el Parc i la Llancuna, on els equipaments són de menor quantitat i varietat, i es distribueixen en tres grups deslligats, on els centres escolars estan més distanciats entre si, no hi ha gairebé equipaments culturals i alguns usos tendeixen a crear zones especialitzades com és el cas dels pubs o discoteques. Finalment un tercer patró, entre Provençals de Poble Nou i Diagonal mar i el Front Marítim, representa una distribució amb poca densitat i varietat d’equipaments, on els centres escolars estan distanciats però tenen alguna relació de continuïtat i proximitat espacial, com succeeix amb l’eix Perú-Paraguai. I alhora hi ha buits importants sobretot en Provençals de Poble Nou.

Com es distribueix l’accessibilitat en transport públic? Com es distribueix l’accessibilitat amb bicicleta? Quina és l’oferta per a la mobilitat per als vianants?

Amb la finalitat de fer una valoració de l’estat actual de la mobilitat i l’accessibilitat en l’àmbit de Poble Nou i el 22@, s’han realitzat dos mapes per visualitzar com es troba servida la zona per mitjans de transport sostenible, és a dir s’han agregat en un mateix mapa la capacitat d’oferir accessibilitat de les xarxes actuals de transport públic, bicicleta i per als vianants.

S’ha posat èmfasi en què els itineraris a potenciar dins de la zona d’estudi són els de veïnatge, ja que se suposa que aquests estaran al seu torn ben integrats i interconnectats amb les xarxes de mobilitat a escala de ciutat.

En aquest sentit podem destacar que l’accessibilitat actual, priviliegia zones en proximitat al futur parc de Glòries, en Avinguda Meridiana amb Calle Marina, al centre de Poble Nou des de Diagonal, a Diagonal entre els carrers Bac de Roda i Selva de Mar, i ja a Besòs-Maresme en l’àmbit de Diagonal Mar entre Calles Josep Pla i Rambla Prim.

Al seu torn s’observa que tot l’àmbit d’estudi té un nivell mitjà d’accessibilitat, excepte algunes zones de Provençals de Poble Nou, de la Vila Olímpica, el Poble Nou cap al front Marítim i en proximitat al parc de Diagonal Mar. Haurien de potenciar-se xarxes de transport públic de proximitat dins de tot l’àmbit per incentivar l’intercanvi i la inter-connexió d’espais que a escala local estan aïllats, per exemple un transport de barri amb un circuit llegible podria exercir aquest rol.

Tot i que la matriu Cerdà ha permès una qualitat mínima de condicions urbanístiques per a vianants, amb voreres accessibles en la majoria de carrers, amb un pavimentat i condicions d’encreuament accessible similar, aquest no es al final un motiu que potencii de manera significativa la demanda dels desplaçaments quotidians a peu dels vianants. El centre històric de 22@ presenta a la Rambla Poblenou i el carrer Aguiló un espai amb prioritat per a vianants que està funcionant com una supermançana en el sentit vertical, des de la Diagonal fins el litoral.

Aquest espai s’ha convertit, gràcies a aquest doble eix longitudinal de priorització per al vianant de més de 10 mançanes i el control de l’accessibilitat (amb pilones retràctils), en un gran atractor de serveis i activitats, i un connector fonamental per a vianants y bicicletes en les relacions mar-muntanya.

Algunes escoles estan situades adjacents a aquest eix (Llacuna, PereIV-Quatre cantons, Mar-bella) i l’utilitzen com a espai de relació i connectivitat de proximitat del barri. La proximitat amb la recent implantada Superilla de Pere IV li atorga potencialitat per a produir sinèrgies en el sentit transversal a l’alçada del carrers Tanger- Sancho de Àvila. La manca de continuïtat però com a espai de prioritat per a vianants a tres dels costats i la disrupció per la confluència amb la rambla Poblenou minven aquesta potencialitat en tant que no es mantenen amb prou dimensió (únicament tres carrers) les característi-ques de vianalització com, per contra, passa a la Rambla.

A banda d’alguns passatges pacificats i els espais verds-parcs públics existents, no hi han més espais d’aquestes característiques, fet que está produïnt un efecte atractor excessiu i ha començat crear disfuncions, tant per l’excés de demanda en certs moment com de incidència en aspectes socio-econòmics de les activitats o l’habitatge per als residents . Seguint segurament un procés de retroalimentació, sembla clar però que un detonant o catalitzador fonamental ha estat la transformació viària d’aquest eixos. En aquest sentit, sembla clar la necessitat d’ampliar els efectes beneficiosos d’aquest model d’eix i esten-dre’l per tal d’obrir nous espais de qualitat pera la mobilitat de proximitat i d’oportuni-tat per a atreure activitats o ubicar equipaments i serveis necessaris.

Cal doncs establir en la proposta aquells eixos que per la seva capacitat de relacionar espais motor dins del 22@, com per la decisió volguda de generar les condicions - cata-litzador per a promure ciutat (mixte) tenen major interès en ser implantats.

Un cop definits com a proposta inicial, un indicador bàsic de millora serà en primer lloc calcular quin percentatge de població (e superfície) passarà a gaudir d’una xarxa d’eixos de mobilitat de proximitat respecte a l’actual.

Quins dels equipaments ja existents quedarien també situats a menys de 100m i podran també gaudir d’un transport més eficient i segur en bicicleta.

O quants metres lineals de façana urbana passarien a tenir accés immediat a una zona vianalitzada.

Caldrà però valorar també en segona instància les afectacions sobre l’activitat econòmi-ca i la manera de gestionar millor aquesta transformació.

Avui després de 17 anys de Pla del 22@, el BIT Habitat dinamitza la Comissió de Coordinació del 22@Barcelona, un òrgan municipal format per diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona, que te com a missió reimpulsar i desenvolupar el projecte 22@Barcelona, i posar l’accent en la dimensió social, econòmica i urbanística d’aquest àmbit. La comissió treballa per reforçar la relació del 22@ amb el territori i la ciutadania; posicionar la ciutat de Barcelona com a referent en termes de sostenibilitat i resiliència; i reactivar i orientar la transformació urbana cap a una mixtura d’usos entre l’activitat productiva i l’habitatge.

En aquest sentit el present estudi pretén posar èmfasi en els potencials de la xarxa escolar i les seves sinergies de “fer barri”, evidenciant i fent visibles possibles actuacions, traduïbles en plans, programes i/o projectes per Poble Nou i 22@. Quant a Provençals de Poble Nou com a àmbit de treball amb el grup de l’IES Quatre Cantons, es realitza una exploració de reconeixement del barri, amb un diagnòstic de proximitat a partir de la xarxa quotidiana dels alumnes i es reflexiona i fan propostes sobre el futur de la zona nord del 22@ objecte d’actual transformació en el qual es troben, el carrer Cristóbal de Moura, i l’àmbit d’afectació del projecte de l’eix verd, es troben dos grans solars industrials: en revitalització L’Escocesa i Ca l’Alier. I a més, trobem un altre projecte en desenvolupament per a la conversió d’una altra via important en eix cívic: el carrer Pere IV.

QLes ponderacions realitzades amb mapes agregats amb localitzacions, quantitats exactes i àrees d’influència, contrasta amb els mapes de calor molt més abstractes i que transmeten millor les tendències.

Segons els col·lectius socials avaluats es mostra una valoració diferenciada dels llocs d’interès, segons si es tracta de persones obligades o disposades a realitzar desplaçaments llargs per a realitzar les activitats quotidianes (joves per exemple), o aquelles altres que valoren les activitats de proximitat, tant de serveis com d’equipaments.

En aquest sentit, les persones amb major mobilitat valoren les activitats independentment de la seva proximitat. Les persones per contra amb mobilitat reduïda o que acostumen a acompanyar a algú tendeixen a valorar la proximitat. I també valoren millor la concentració d’activitats sinèrgiques, com succeeix amb les persones cuidadores amb fills i que desenvolupen les tasques reproductives.

D’altra banda també s’han valorat per contrast respecte a la vida de barri dels residents, la distribució que tendeixen a realitzar les persones que visiten l’àmbit d’estudi ja sigui per turisme o per visita a grans àrees comercials. Com es pot comprovar la ciutat, no sempre és igual per a tots els col·lectius.

En aquest estudi els col.lectius són:
- nens / persones cuidadores
- adolescents
- gent gran
- flotant

Estudi per col·lectius socials. Mapes de agregats i mapes de calor.

L’agregació del mapes temàtics i els mapes de calor mostren una certa visió d’aquells espais onel conjunt d’aspectes aporta un grau de qualitatbo (perquè al menys dos aspectes temàticscoincideixen), d’aquells on aspecte a dalt a aportar un grau de qualitat prou intens. D’aquestamanera és podin determinar àmbits “intensos” per la seva agregació d’aspectes positius d’altresque tenen pocs elements atractius donis del puntde vista d’allò avaluat, i calç mirar amb majordetall quins podin ser els aspectes a solucionar i els possibilitats reals d’actuar.

L’anàlisi proposat per mostrar l’estructura de centralitat existent, per temes i també per col·lectius socials, ens permet a partir de la informació recollida i seleccionada, mostrar com l’afavorir les condicions de vida urbana d’alguns col·lectius socials relacionats amb les sinergies escolars, pot repercutir en l’objectiu de “fer barri”. L’atenció que pugui prestar-se a promoure un desenvolupament distribuït i equilibrat de les activitats i condicions urbanes per a una millorvida quotidiana de les famílies, personis cuidadors, infants, joves i adolescents, ajudarà no solament una major cohesió social sinó que evitarà la generació d’espais morts o poc atractius, enfront d’uns altres amb massa vitalitat i/o d’excessiva concentració de valor immobiliari.

Atès que són unitats morfolófgicas i funcionals que no necessàriament responen a delimitacions administratives com els districtes o barris, i no arriben a ser tan petites com un’illa o superilla. Aquestes noves unitats seran denominades sectors (Mangin 2004). Els sectors no corresponen obligatòriament a una metrica prestablecida, sorgeixen a partir de les condicions actuals i de l’escala de proximitat de l’àmbit del Poble Nou i 22@. Aquest àmbit aglutinador i de jerarquia major que es planteja, té la seva justificació en la definició de tres àrees homogènies principals.. Una primera entre els carrers Marina, avinguda Meridiana-Gan Via, Badjoz i Salvador Espriu; una segona entre les callles Badajoz, Gran Via, Bac de Roda i Passeig gacía Faria; i finalment una tercera entre els carrers Bac de Roda, Gran Via, Rambla Prim i Passeig García Faria.

Els tres sectors amb diferent nivell de consolidació -el primer de caracter tecnologico i amb relació amb la Vila Olímipca, el segon en correspondència amb el centre de Poble Nou, i el tercer; en definició amb espais en desenvolupament i possible obertura cap als barris, Palo Alto i Ca l’Alier.- potencien una relació vertical terra-mar,, a partir d’alguns eixos longitudinals i es relacionen entre si transversalment mitjançant eixos horitzontals i diagonals com l’és el carrer Pere VI.

Atès que aquest encàrrec pretén donar prioritat a la hipòtesi inicial de comprovar el potencial dels equipaments escolars i les seves sinergies de fer barri. La proposta d’eixos que té una justificació de caràcter general extensible a l’anàlisi i verificació d’altres funcions urbanes i les seves sinergies. (espais del treball, de les institucions, de les empreses, de l’oci i el turisme, etc.).

S’esbossa un sistema general d’eixos verticals i horitzontals, dins de les quals es contemplen:

Eixos horitzontals Marina-Besós: 1. Calli Bolívia-Callis 2. Perú-Paraguai, 2. Calle Sancho d’Àvila-Calle Cristobal de Moura, 4. Calle Pujades, 5. Calle Ramón Turró, 6. Calle Salvador Espriu.

Eixos verticals Gran Via-Front Maritim: 1. Calli Badajoz, 2. El grup d’eixos i voltants dels carrers de la Llancuna, Rambla de Poble Nou, María Aguiló i Bilbao. 3. Calle Provençals, 4. Calle Josep Pla

Amb la finalitat d’aconseguir una distribució equilibrada de la centralitat, es proposa reforçar el rol dels nodes (Vila Olímpica, pol tecnològic, Centre històric, Palo Alto i Ca l’Alier) principals, a través d’una obertura física i funcional cap al seu entorn, a través d’usos i espais de transició i evitant tancaments, i també a través de propostes de corredors d’interconnexió i eixos de centralitat, fomentant l’intercanvi en activitats i la connectivitat per als vianants, i fins i tot a través d’alternatives per a un transport de barri i proximitat.

La xarxa de cohesió dels barris estaria composta per un sistema d’eixos verticals i horitzontals que de ser llegibles al territori garantirien la interconnexió entre el Poble Nou i el 22@, els sectors, les superilles i també amb els barris de l’entorn i el front marítim. Són els eixos horitzontals: Perú-Paraguai, Sancho d’Àvila-C. de Moura, Pere IV, Pujades, Ramón Turró, Nova Icària-Taulat. I verticals: Lepanto, Badajoz, Ciutat de Granada, Rambla Poble Nou, María Aguiló, Espronceda, Provençals i Josep Pla.

L’estratègia de franges urbanes per la teixir una xarxa de sinergies escolars es basa en la proposta de definir i impulsar al llarg del temps, un conjunt de projectes urbans que agrupant decisions sobre espai públic, mobilitat, equipaments, activitats i habitatge, pugui promoure vida de barri.

Les franges plantejades responen a l’agrupació de centres escolars i equipaments, al llarg d’eixos o agrupacions d’eixos viaris.

A partir dels resultats de l’anàlisi, s’han identificat les possibles franges i també s’han categoritzat pel grau de possibilitat de consolidació.

Verticals:
- Franja central de Poble Nou, Tipus 1 de molt alta consolidació. (Vermell)
- Franja d’ Avila. Tipus 3 de consolidació mitjana . (Groc fosc)
- Franja Provençals. Tipus 4 de consolidació mitjana-baixa. (Groc clar)
- Franja Josep Pla. Tipus 4 de consolidació mitjana-baixa. (Groc clar)

Horitzontals:
- Franja Perú-Uruguai. Tipus 2 d’alta consolidació. (Taronja)
- Franja Tànger. Tipus 4 de consolidació mitjana-baixa. (Groc clar)
- Franja Sancho de Avila-*Almogavers-Pere IV- Cristóbal de Moura Tipus 3 de consolida-ció mitjana . (Groc fosc)
- Franja Pujades. Tipus 2 d’alta consolidació. (Taronja)
- Franja Ramón Turró-*Taulat-*Nova Icària. Tipus 2 d’alta consolidació. (Taronja)
- Franja Salvador Espriu. Tipus 2 d’alta consolidació. (Taronja)

A partir dels informes arribem als següents plànols de proposta